Llàgrimes de Fang
Plor llàgrimes de fang
que trunquen la meva mirada
i enyor l’aigua que no tinc.
La llàgrima que corre
dibuixa les arrugues del meu rostre
i enyor l’aigua que no trobo.
El vent eixuga la sal marina
que trenca la meva pell
i enyor l’aigua que no plou.
Entristeix el meu rostre
amb el reso d’un crit amarg
i enyor l’aigua que no poa.
Ensordeix la meva orella
amb el silenci del riu sec
i enyor l’ aigua que no hi corre.
Escup argila a la meva cara
de la bassa buida
i enyor l’aigua que no aplega.
Cerc , exhausta
avui que tinc set
i enyor l’ aigua que no he estimat.......
Text: Joan Moll
Fotografia: Núria Seguí
Plor llàgrimes de fang
que trunquen la meva mirada
i enyor l’aigua que no tinc.
La llàgrima que corre
dibuixa les arrugues del meu rostre
i enyor l’aigua que no trobo.
El vent eixuga la sal marina
que trenca la meva pell
i enyor l’aigua que no plou.
Entristeix el meu rostre
amb el reso d’un crit amarg
i enyor l’aigua que no poa.
Ensordeix la meva orella
amb el silenci del riu sec
i enyor l’ aigua que no hi corre.
Escup argila a la meva cara
de la bassa buida
i enyor l’aigua que no aplega.
Cerc , exhausta
avui que tinc set
i enyor l’ aigua que no he estimat.......
Text: Joan Moll
Fotografia: Núria Seguí
Publicada al Diari Menorca. Culturàlia 9.11.08
4 comentarios:
Resseca tens la cara;
els llavis són un oblit,
però, el nas ensuma
allò que serà una flaire...
Mikel
hola nuri
fantástica foto m´agradat molt
molt encertat em el poema
nuri, a quien convences para que se pringe de esa manera?
muy buena foto.
Saludos
Felicitats pel teu blog, tens unes fotos molt bones. Quan puguis passa per es meu, tinc una cosa per tu.
Publicar un comentario